Guillem Recolons weblog

D’un temps ençà han aparegut molts llibres que relaten des de diferents prismes tot lo succeït en la etapa Zapatero i Maragall. Hi ha tres llibres, però,  que m’han cridat l’atenció: Per ordre cronològic, destacaré “Les Veritats de l’Estatut” de Josep Sánchez Llibre (L’esfera dels llibres 2006), “Entre una Espanya i l’altra” de Duran i Lleida (Editorial Columna 2007) i “Mil dies amb PM” de Jordi Mercader (La Magrana 2008).

Deixant de banda les possibles subjectivitats pròpies de cada militància, tots tres llibres representen relats de l’agenda política d’aquests convulsos anys 2004 al 2006. En definitiva, són cròniques.

Dels tres llibres, potser el de Duran i Lleida es desmarca més de l’estil crònica per dibuixar les visions del polític pel que fa diversos tòpics com la política exterior, el laïcisme, els valors, i en definitiva, les dues Espanyes. És quasi un manual de com fer política, signat per un dels homes de trajectòria més sòlida a la política espanyola i catalana.

El “suc” el trobem a els altres dos llibres, el de Sánchez Llibre i el de Mercader. Sánchez s’atreveix a dibuixar un perfil personal de totes les persones que van intervenir a la gestació de l’Estatut. I ho fa d’una manera fresca, és un llibre que demana llegir-lo d’una tirada, amb un gran sentit del humor però també molt respectuós amb les persones.

Ara bé, el llibre que m’ha deixat bocabadat de les afirmacions que conté és el de Mercader. Aquest ex director de comunicació de la Generalitat no es talla en un relat minuciós que descobreix la conspiració de ZP i Montilla per fer fora a Maragall de la Generalitat. Senzillament, va ser un xantatge en tota regla: “Si vols el “sí” a l’Estatut, hauràs de renunciar a presentar-te de nou com a candidat del PSC a la Generalitat de Catalunya”. Això li va dir ZP a Maragall.

No m’imaginava que Maragall podia ser un personatge incòmode per a ZP. Però llegint el llibre queda clar que era així. ZP no suportava les “maragallades” i tampoc els ingenus però letals moviments d’ERC: la gestió del tripartit, la escapada de Carod a França, la corona d’Espines, el “no” a l’Estatut..

El que més pot preocupar després de llegir el llibre és que sembla que, malgrat les promeses de Zapatero en campanyes electorals, mai no tindrem un Estatut com el que volem. A Madrid sempre hi haurà gent disposada a “pasarlo por el cepillo”, com va dir Alfonso Guerra.