Guillem Recolons weblog

Demano excuses al grup Supertramp per inspirar-me en un dels seus àlbums en el títol d’aquest post.

Fem-ho! , Som-hi!, Visca!

Aquestes campanyes de Caixa Sabadell, La Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona respectivament posen de manifest que estem passant per un dels millors moments econòmics de la nostra història. Només és casual que les xifres d’atur es disparin, la inflació es desboqui i l’euribor faci la vida més impossible als que paguen hipoteca.

El cas de la Caixa de Sabadell el deixarem a part, ja que es tracta d’una entitat privada. Només comentar que la traducció del “just do it” de Nike en “Fem-ho” és un bon intent, però certament desafortunat, ja que en català el “fem-ho” va molt associat a l’acte sexual.

Ara, parlant de La Generalitat i L’Ajuntament, sembla que segueixin al peu de la lletra l’eslògan electoral “La Catalunya optimista”. Aquí no passa res, ni amb la sequera, rodalies, el retard en la publicació de les balances… Recomano llegir el article de Marc Alvaro de títol “Som-hi pero menos” en que explica com en Montilla intenta apujar la moral de la gent.

La campanya de l’Ajuntament ja voreja la presa de pèl. 1,2 milions d’euros serveixen per mostrar-nos cares de gent aparentment feliç (molts semblen borratxos) sense més excusa que un recurs fàcil de joc de paraules (visc i visca). Pels pobres joves que no troben pisos de lloguer a Barcelona per menys de 800 o 900 euros al mes, la campanya és tot un poema. Tan emprenyats estan que han creat una contra-campanya força provocadora: http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/344200/index.php

Bé, tot plegat em porta a concloure “Crisis, what crisis?”. Llàstima que avui al Solbes se li ha escapat en plena sessió al Congreso de los Diputados la frase “las medidas que tomaremos contra la crisis”. Si no fos per això, seguiriem instal·lats al núbol màgic del Som-hi!, Visca!…