Guillem Recolons weblog

Dijous, onze de setembre de 2008, la Diada. Com cada any, compro el diari Avui. I com cada any, imagino que aquest diari cobrirà millor que cap altre la quota de catalanitat.

Primera sorpresa: El diari Avui costa 2,20€. No seria res d’especial si no fos per que els altres diaris costen 1,00€. Penso que, possiblement, el diari amaga a les pàgines interiors alguna cosa que li dona un valor extraordinari. Per sortir de dubtes, pregunto al venedor. M’ho confirma, enguany el diari no regala res. Estrany, sobretot considerant que els darrers anys el diari Avui sempre havia obsequiat amb alguna cosa relacionada amb la Diada.

Segona sorpresa: Jo, incrèdul, decideixo pagar més del doble del preu mig del mercat, convençut que finalment trobaria el “plus” que justifica aquest Valor. Miro i remiro i res, no trobo cap cosa, res d’especial; una entrevista a en Puigcercós, molts anuncis creats especialment per a la Diada… però el diari és igual d’esquifit en nombre de pàgines que els seus competidors.

Conclusió final: HE PAGAT LA “QUOTA DE CATALANITAT”. Si considerem que el diari Avui és el més català dels diaris, cony, això té un preu. Però resulta que, a més, pertanyo a la mitjana de catalans que ens agrada patir i som una mica “masoques”, que en el fons ens agrada que ens prenguin el pèl (jo soc calvo) i ens trepitgin.

L’enhorabona a en Xavier Bosch i al Grupo Godó: M’heu fet sentir més que mai com un català “in the pendent”.